Aquesta última setmana s'han publicat diversos articles de premsa en els quals s'explica que durant el 2011, el nombre de persones que han emigrat del nostre país ha estat superior al nombre d’immigrants. Molts d'ells són famílies que han vist com la crisi els llevava la il•lusió de trobar una vida millor en aquestes terres i s'han vist obligats a tornar al seu lloc d’origen degut a la impossibilitat de trobar una feina. Molts d'altres són joves amb un grau elevat de formació que han hagut de marxar per poder exercir. Es parla doncs de "fuga de cervells", però com ens afecta tot això?
Primer de tot podem enfocar-ho des d'un punt de vista purament econòmic. Fem números per quantificar el cost aproximat de cada individu: als nostres infants, des de ben petits, se'ls garanteix una formació gratuïta i de qualitat (faltarà veure quan dura aquesta qualitat tenint en compte les retallades que s'estan produint i les que estan per venir). Si la formació bàsica són dels 6 als 16 anys, és a dir 10 anys. Llavors ve el Batxillerat, que són 2 anys. Posteriorment ve la formació universitària, que actualment es cursa durant 4 anys. Llavors cal afegir-hi un curs de màster i un doctorat, que pot durar uns 3 anys. Tot plegat puja a 20 anys d'educació totalment o parcialment subvencionada. A tot això, podeu sumar-li, si voleu, les despeses en formació d'altres habilitats (idiomes, per exemple, a través de cursos o vacances pagades com ja comentàvem en algun altre post).
No seré jo qui critiqui la despesa en educació, ja que en sóc un ferm defensor. Si hi ha unes partides que no s'haurien de tocar són precisament educació i sanitat. De fet, aquesta despesa hauria de ser una inversió que fa l'estat amb la finalitat que la persona en qüestió, un cop finalitzada la formació, desenvolupi les seves capacitats en el propi país per tal de generar progrés i riquesa.
El govern de l'estat, si bé des de Catalunya el coneixem per la seva gasiveria, manca de transparència i inversions (aquest tema mereix una tesi doctoral), és d'un altruisme exemplar pel que fa a exportar joves talents: aquí fem tota la despesa de formació i altres països (com Estats Units o Alemanya) incorporen professionals qualificats a cost 0. Quina ganga!
És coneguda la mala gestió econòmica d'aquest país: retallant en educació, en ciència i innovació, posant traves als emprenedors, amb una pressió fiscal especialment asfixiant a Catalunya, dèficit d'infraestructures, amb una taxa d'atur de més del 20%, un atur juvenil (menors de 35 anys) de més del 40% i aplicant unes polítiques que fomenten el subsidiarisme i l'asfixia de la classe mitjana i a sobre ens desfem de la gent més capaç.
Viatgem tots en un comboi d'alta velocitat cap a la mediocritat, ves que no estiguem arribant al destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada