dimecres, 11 de gener del 2012

Anglès, l'assignatura pendent.


Ja fa temps que l'anglès es preveia la llengua internacional en un món cada cop més globalitzat. Si bé la importància de l'anglès ha esdevingut una realitat al món actual i en concret a Europa, el gruix de la nostra societat catalana i espanyola s'hi ha quedat al marge. És evident la nostra incapacitat de desenvolupar-nos en l’idioma de Shakespeare, però de qui és la culpa? És tota nostra?

Només cal viatjar una mica a l'estranger per adonar-se'n de lo endarrerits que anem en aquesta matèria. Al nord d'Europa, apart de la seva llengua, parlen un anglès exquisit, independentment de l'edat, la formació i la classe social de l'interlocutor. Un cop més, els països del sud quedem a la cua.

El nostre govern, per tal de posar-hi remei (o per demostrar a la població la seva implicació en atacar el problema), es va inventar unes ajudes per a que els joves anessin a fer cursos d'idiomes a l'estranger, que si més no, obtenen dubtosos resultats: Es paguen cursos d'un parell de setmanes a Hawaii, per exemple, o a les Illes Canàries (on és sabut que la població parla un anglès natiu), amb l'excusa d'aprendre i millorar l'anglès. Al final resulten ser unes vacances pagades per a adolescents que normalment tornen amb un nivell similar al que tenien abans de marxar. I no critico als perceptors d'aquestes beques, que ben fet que fan de beneficiar-se'n si poden, però, siguem seriosos, realment no solucionen el problema.

Com dèiem, altres països tenen un molt bon nivell d'anglès, però, quin esforç han hagut de realitzar els seus habitants per a aprendre'l? Doncs resulta ser molt poc, ja que l'han après de la mateixa forma que a Catalunya hem après el Castellà: la competència escrita s'aprèn a l'escola a l'assignatura específica i la oral s'aprèn "sola" amb el contacte diari en els mitjans de comunicació, per exemple, o en qualsevol altre lloc donada la potència d'una llengua que compta amb tants de parlants.

Si aquí també cursem anglès, on és el truc? El truc està en la competència oral, és a dir, en els mitjans de comunicació! Perquè mentre que en aquest país tot (sèries, dibuixos animats, documentals, pel·lícules) està traduït, en altres llocs ho emeten en versió original subtitulada. Això implica que països econòmicament semblants o en pitjors condicions que el nostre (Portugal o Romania, per exemple), la seva població sigui capaç de conversar en anglès raonablement bé. Aquí en canvi, hem de dedicar hores d'esforç i diners en acadèmies per acabar parlant un anglès macarrònic.

Així doncs, aposto per deixar-nos de malgastar fons públics en viatges d'oci per a joves i apliquem unes mesures molt més econòmiques com són les VOS. Els beneficis són múltiples ja que no solament aconseguirem que els nostres ciutadans tinguin un millor nivell d'anglès, sinó que estarem més acostumats a altres llengües foranes, facilitant-nos el seu aprenentatge, estalviant-nos una morterada en beques i traduccions absurdes.

Costos també n'hi haurà, evidentment, res és gratuït: una indústria de doblatge que se'ns tirarà al damunt i les queixes de la població a qui li costarà acceptar l'esforç d'haver de llegir. Ara bé, pensem que serà un benefici per als nostres fills dotant-los d'igualtat de condicions que els nostres veïns europeus i potser de retruc ajudarem a pal·liar la discriminació que rep el Català en front del Castellà.

Fem-ne avia, però, que ja anem tard, perquè actualment ja hi ha qui aventura el xinès com al possible idioma del futur i si l'anglès ens resulta traumàtic, imagineu-vos com serà l'aprenentatge del xinès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada