Independentisme in crescendo

La setmana passada es publicaven els resultats d'una enquesta elaborada pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) en la qual es podia apreciar l'augment dels ciutadans partidaris d'una Catalunya independent. De fet, segons l'article, aquesta era la primera vegada que el “Si” guanyaria per majoria absoluta en un hipotètic referèndum d'autodeterminació.

Hom es pregunta a què es deu aquesta tendència creixent de l'independentisme a casa nostra? Bé, de fet crec que la pregunta està mal formulada: I per què no hauria d'augmentar si tenim en compte la situació actual pel que fa a les relacions amb Espanya?

Ja fa més de 300 anys que queda palesa la intolerància de l'estat espanyol cap a tot el que signifiqui la varietat cultural, però no cal que anem tan enrere per adonar-nos-en. De fet, en els últims anys ha augmentat significativament l'ofensiva envers tot el que fa referència a Catalunya, després d'un intent fallit de comunió entre les dues comunitats en el marc de la coneguda transició espanyola.

No cal ser un expert en la matèria per adonar-se'n de tot el reguitzell d'estratègies per anihilar culturalment el nostre país: imposició del Castellà darrera la màscara del bilingüisme a l'escola, estratègies per evitar el reconeixement del Català al parlament europeu, tripijocs de dubtosa legalitat per prohibir les seleccions nacionals catalanes i un llarg etcètera que no cal comentar perquè de ben segur són coneguts pel lector.

Els exemples citats tenen a veure amb la cultura, la llengua i la tradició del nostre país. Qualsevol agressió en aquest sentit és vista com una falta de respecte personal per tots els usuaris d'aquesta cultura.

Recordem però, que el nostre país és complex i es composa d'un teixit social amb interessos i origen diversos. Dues onades migratòries significatives en els darrers cinquanta anys (com és l'arribada de nouvinguts procedents de diferents parts d'Espanya als anys seixanta, i d'arreu del món durant la primera dècada del segle XXI) han propiciat una diversitat social que pot no sentir-se com a propi el menyspreu a la cultura catalana.

La crisis econòmica mundial que estem patint ha esdevingut la prova del cotó per fer adonar a tots els catalans (entenent com a català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, independentment del seu origen, cultura, llengua o religió) de la situació de precarietat que vivim deguda a la gestió clarament anticatalana que desenvolupa l'estat espanyol. Exemples d'això en tenim per donar i per vendre: el tracte de favor d'AENA per Barajas en detriment del Prat, realitzant convenis amb certes companyies prohibint-los els vols a Barcelona; la gestió de ports marítims que curiosament es gestiona des de Madrid (recordem el nou port de mercaderies que s'ha construït a Barcelona per una empresa privada, per al qual Fomento encara no ha començat a construir els accessos tal i com s’havia compromès); dèficit d'infraestructures ferroviàries, com per exemple les precàries línies de Rodalies de Barcelona o el famós Corredor Mediterrani, per al qual s'està fent tot el que es pot i més per a que no circuli per Catalunya; els 3.000 euros anuals d'espoli fiscal que pateix cada català (ara potser una mica menys, gràcies a la taxa de desocupació que patim); subsidis injustos per a certes persones de certes regions; etc.

Tot això són només alguns exemples que segurament influeixen en el posicionament a favor del “Si” a la independència de Catalunya per part de moltes persones que tradicionalment no s’interessarien per aquestes qüestions, que estan tips de veure com Espanya els menysté pel sol fet d'haver escollit viure en una regió determinada.

Com a reflexió final, dir que l'espoli fiscal català, tot i ser clarament immoral, és comprensible des d'un punt de vista econòmic: la funció d'una colònia és ser explotada per al benefici de l'estat colonitzador. Ara bé, hi ha certes coses que no aconsegueixo entendre, com és renunciar a beneficis econòmics que repercutirien sobre tots els espanyols amb la única raó de deixar Catalunya a l'alçada del betum.

Si voleu aprofundir en quin és el cost econòmic de formar part d’Espanya, el Cercle Català de Negocis (http://www.ccncat.cat) ha realitzat una sèrie d’estudis i vídeos on s’explica el greuge comparatiu que patim.

En següent enllaç (http://www.assemblea.cat) l’Assemblea Nacional Catalana presenta un seguit de programes on s’exposen les “Raons de pes per a l’estat propi”.