Ni cinc de calaix per als becaris FPI

Enmig del caos i confusió en el que ens ha sotmès aquest Gobierno de España gràcies a les mesures anticrisis que acaben d'improvitzar, vull donar a conèixer un parell d'aspectes que sembla han passat desapercebuts pels mitjans de comunicació. Suposo que tenen prou feina analitzant les mesures aprovades com per fer-se ressò d'algunes injustícies que afecten a una minoria d'investigadors, entre els quals es troba un servidor.

És socialment coneguda i reconeguda la condició de precarietat en la que ens trobem els joves investigadors que tenim la sort de percebre una beca d'estudis per a poder forjar el nostre futur dins l'àmbit de la recerca en aquest país. Mentre que a altres països som considerats futurs talents susceptibles de liderar el creixement econòmic mitjançant la nostra aportació en ampliar les fronteres del coneixement, aquí som poc més que una nosa, fet que ens ha portat a adoptar el sobrenom de "precaris" (en comptes de becaris).

L'últim cop baix que hem rebut els becaris FPI (Formación de Personal Investigador) per part del Ministerio de Economia y Competitividad és que, a data d'avui, encara no hem vist ni un cèntim de la paga corresponent al mes de juny. Fins a la segona setmana de juliol no ens vàren donar cap explicació i quan aquesta va arribar, va resultar ser un efímer email: no ens paguen degut a la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado 2012 y la carga de los mismos en las nuevas aplicaciones presupuestarias, ambos procesos ajenos a la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación.

Ja hi tornem a ser: excuses, més excuses i la culpa no és mai seva. Una delegació d'estudiants FPI va anar a visitar la Secretaria de Estado, Sra. Carmen Vela, qui s'omplí de bones paraules demanant-nos disculpes i assegurant-nos que ja s'havia fet la petició de pagament i que, com a molt tard, el dimarts 17 rebriem la nostra nómina íntegrament. A data d'avui, encara estem esperant i la última notícia ha estat un nou correu, més curt que l'anterior, en el qual ens confirmen, un cop més, que avui es procedeix a sol·licitar el pagament. Serà això una altra mentida? Doncs pels precedents que tenim, la probabilitat és molt alta.

Vull recordar als estimats companys del ministeri que les disculpes estan molt bé, però que les factures no es paguen amb disculpes. Al final tindran raó que som la generació ni-ni: ni podem pagar l'allotjament, ni la manutenció.

Ens repeteixen contínuament que no patim, que és bo que els joves marxem a l'estranger a millorar la nostra formació i que llavors ja tornarem... ganes de marxar cada día en tenim més, el que no tinc tan clar és si algú que està fora té ganes de tornar.

Cuando al barbas de Mariano veas recortar, pon tu culo a remojar

Indignació, ràbia, impotència i vergonya són sentiments que comparteixen avui molts ciutadans d'aquest estat anomenat Espanya. No, no m'estic referint a l'indult aplicat a Mourinho, que també; sinó a l'agressió constant que estem rebent les classes mitjanes i baixes dia si, altre també. Els puristes recomanen no barrejar política i esport, però la forma com es governen els estaments esportius no deixa de ser una expressió més de la forma de govern d'aquest estat.

Ahir en Rajoy donava un pas més per al desmantellament de l'estat del benestar, el qual està derivant en un estat de malestar generalitzat. Pujada brutal de l'IVA, exempció de la paga extra de Nadal als funcionaris, disminució de la prestació d'atur o reducció de la prestació per dependència són només algunes de les mesures, que, segons ell, li obliguen a prendre des d'Europa.

Com ja ens tenen acostumats, no només el fons és demencial, sinó a més les formes, mostrant un menyspreu constant als diferents col·lectius. Als funcionaris se'ls retalla perquè és per tots sabut que són uns mantes i es passen el dia al bar; la rebaixa de la prestació d'atur és per a incentivar la cerca activa d’un lloc de feina per part dels aturats, que si no en  troben deu ser perquè no la busquen prou; retallem als dependents, que total, qui els necessita?... i finalment acaba recomanant als politics del congrés i del senat que s'abaixin el sou. El que per a alguns és d'obligatori compliment, per a d'altres és una simple recomanació (no, no m'estic referint a l'indult de Mourinho).

Cal reduir un 30% el nombre de regidors locals... i què passa amb l'administració central, com ara el senat o ministeris que tenen transferides les competències a les comunitats? Aquí tothom s’ha d’estrènyer el cinturó, però com sempre, hi ha ciutadans de primera i altres de segona.

Ja n'hi ha prou de carregar el mort als altres: que si les autonomies, que si Europa ens hi obliga... potser no és cert que tota aquesta austeritat és única i exclusivament per a eixugar el deute que ha generat el forat que vostès han creat a Bankia? 

Coneixem la vostra estratègia de fusionar els vostres bancs sistèmics per tal de crear una entitat suficientment gran de tal forma que deixar-la caure no sigui una opció, així vostès (polítics de diferents colors i sindicats - que amb això si us poseu d’acord) eviteu perdre cap inversió. Poc us importa com visqui o malvisqui la població d'aquest estat que tant us n'ompliu la boca mentre la vostra butxaca estigui ben plena.

Suposo que tota la vida ha estat així i que res no ha canviat; bé, quelcom potser si ha canviat. Ara ja no tenen cap mena de remordiment al mentir i actuen a cara destapada. Totes aquestes mesures i les que vindran eren sabudes des d'abans de les eleccions. I això no és més que el principi. Com deia Marianico el Recorto, “caldrà prémer l'accelerador!” (i a Catalunya ja plou sobre mullat).

Aneu alerta el proper mes, com ja sabeu, l'Agost és un gran mes per a carteristes i polítics, la finalitat dels quals sembla convergir perillosament.

A aquest pas no en tindrem ni per a comprar-nos "los chuches"!