Sant Hilari al món: Intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i big data.

Divendres 10 d'Abril, l'agrupació cultural Philía i l'ajuntament de Sant Hilari van començar un cicle de conferències titulat Sant Hilari al món, espai de divulgació en el que diferents persones de Sant Hilari (el meu poble natal), els quals realitzen la seva activitat professional arreu del món, apropen diferents temes d'interés científico-cultural als vilatans.

Per a la primera jornada, se'm va convidar a exposar el meu treball com a investigador i vaig acceptar de bon grat realitzar una xerrada titulada Intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i big data. Va ser tot un plaer poder compartir impressions i experiències durant prop d'una hora i mitja, on la participació activa de l'audiència em va fer gaudir d'allò més d'aquesta experiència, la qual espero fos igualment gratificant per a totes les parts.

A l'espera de rebre l'audio de l'event, així com algunes fotografies, adjunto la presentació que vaig utilitzar, tot desitjant llarga vida a Philía i al programa Sant Hilari al món.

   

(Fixeu-vos que clicant a les imatges de les pàgines 6 i 16 es pot accedir als vídeos que es van visualitzar)

Reportatge a TV3 en el dia Internacional de l'Hemiplegia Alternant

En motiu del dia Internacional de l'Hemiplegia Alternant (18 de Gener), TV3 ha emes un reportatge sobre aquesta malaltia durant el TN vespre on hi apareixo en concepte de Secretari de la Federacio Europea d'Hemiplegia Alternant (AHCFE).
Clicant a la foto podreu accedir al reportatge original:

Candidatura a la competició "Tu Tesis en Tres Minutos"

L'imaginari col·lectiu freqüentment ha presentat els professionals que ens dediquem a la recerca com una gent estranya, tancada en el seu laboratori, envoltats de fórmules matemàtiques incomprensibles, desenvolupant qui sap què amb finalitats poc concretes i allunyades del públic en general. Res més lluny de la realitat!

Amb la intenció de fer caure aquest mite i acostar la recerca a la societat, la xarxa ATICA (Red Telemática Española para el Avance y Transferencia de la Inteligencia Computacional Aplicada) ha organitzat una competició de divulgació de la recerca doctoral en Intel·ligència Computacional. Els participants del concurs anomenat Tu Tesis en Tres Minutos (T3M), tots ells estudiants de doctorat o doctors recents, hauran d'enregistrar un vídeo de duració no superior als 3 minuts explicant en què consisteix la seva recerca, d'una forma amena i dirigit a un públic no especialitzat.

Aquí us adjunto el vídeo de la meva candidatura. A veure si els hi agrada al jurat i surto escollit. Desitgeu-me sort!


Tu Tesis en Tres Minutos (T3M) from Albert Vilamala on Vimeo.

Xerrada al Col·legi Sant Josep

Després de gairebé un any sense comentar en aquest blog (he tingut un curs acadèmic força ocupat), escric una nova entrada sobre la xerrada que vaig donar el mes d'Abril al Col·legi Sant Josep, de Sant Hilari Sacalm, el poble on vaig néixer i que m'ha vist créixer.
Aquesta xerrada s'emmarca dins l'assignatura d'Emprenedoria, cursada pels alumnes de 3r. d'ESO, on, entre moltes altres coses, diferents professionals del poble de diversos sectors expliquen les seves vivències i experiències. En el meu cas, els hi vaig explicar quin és el meu dia a dia en el món de la recerca en general i la Intel·ligència Artificial en particular; així com el camí que he seguit per arribar fins aquí, la importància de conèixer idiomes, propostes de futur, etc.
L'enfocament principal fou el d'animar a tothom a seguir estudiant allò que més els hi agradi, sense por al fracàs, i donar-ho tot per tal d'aconseguir-ho.
Us deixo amb un tastet de la xerrada, no sense abans agrair la invitació feta per la Sandra Casas (professora de l'assignatura) i per la càlida rebuda que em van donar tant alumnes com professors.


Xerrada al Col·legi Sant Josep from Albert Vilamala on Vimeo.

Ni cinc de calaix per als becaris FPI

Enmig del caos i confusió en el que ens ha sotmès aquest Gobierno de España gràcies a les mesures anticrisis que acaben d'improvitzar, vull donar a conèixer un parell d'aspectes que sembla han passat desapercebuts pels mitjans de comunicació. Suposo que tenen prou feina analitzant les mesures aprovades com per fer-se ressò d'algunes injustícies que afecten a una minoria d'investigadors, entre els quals es troba un servidor.

És socialment coneguda i reconeguda la condició de precarietat en la que ens trobem els joves investigadors que tenim la sort de percebre una beca d'estudis per a poder forjar el nostre futur dins l'àmbit de la recerca en aquest país. Mentre que a altres països som considerats futurs talents susceptibles de liderar el creixement econòmic mitjançant la nostra aportació en ampliar les fronteres del coneixement, aquí som poc més que una nosa, fet que ens ha portat a adoptar el sobrenom de "precaris" (en comptes de becaris).

L'últim cop baix que hem rebut els becaris FPI (Formación de Personal Investigador) per part del Ministerio de Economia y Competitividad és que, a data d'avui, encara no hem vist ni un cèntim de la paga corresponent al mes de juny. Fins a la segona setmana de juliol no ens vàren donar cap explicació i quan aquesta va arribar, va resultar ser un efímer email: no ens paguen degut a la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado 2012 y la carga de los mismos en las nuevas aplicaciones presupuestarias, ambos procesos ajenos a la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación.

Ja hi tornem a ser: excuses, més excuses i la culpa no és mai seva. Una delegació d'estudiants FPI va anar a visitar la Secretaria de Estado, Sra. Carmen Vela, qui s'omplí de bones paraules demanant-nos disculpes i assegurant-nos que ja s'havia fet la petició de pagament i que, com a molt tard, el dimarts 17 rebriem la nostra nómina íntegrament. A data d'avui, encara estem esperant i la última notícia ha estat un nou correu, més curt que l'anterior, en el qual ens confirmen, un cop més, que avui es procedeix a sol·licitar el pagament. Serà això una altra mentida? Doncs pels precedents que tenim, la probabilitat és molt alta.

Vull recordar als estimats companys del ministeri que les disculpes estan molt bé, però que les factures no es paguen amb disculpes. Al final tindran raó que som la generació ni-ni: ni podem pagar l'allotjament, ni la manutenció.

Ens repeteixen contínuament que no patim, que és bo que els joves marxem a l'estranger a millorar la nostra formació i que llavors ja tornarem... ganes de marxar cada día en tenim més, el que no tinc tan clar és si algú que està fora té ganes de tornar.

Cuando al barbas de Mariano veas recortar, pon tu culo a remojar

Indignació, ràbia, impotència i vergonya són sentiments que comparteixen avui molts ciutadans d'aquest estat anomenat Espanya. No, no m'estic referint a l'indult aplicat a Mourinho, que també; sinó a l'agressió constant que estem rebent les classes mitjanes i baixes dia si, altre també. Els puristes recomanen no barrejar política i esport, però la forma com es governen els estaments esportius no deixa de ser una expressió més de la forma de govern d'aquest estat.

Ahir en Rajoy donava un pas més per al desmantellament de l'estat del benestar, el qual està derivant en un estat de malestar generalitzat. Pujada brutal de l'IVA, exempció de la paga extra de Nadal als funcionaris, disminució de la prestació d'atur o reducció de la prestació per dependència són només algunes de les mesures, que, segons ell, li obliguen a prendre des d'Europa.

Com ja ens tenen acostumats, no només el fons és demencial, sinó a més les formes, mostrant un menyspreu constant als diferents col·lectius. Als funcionaris se'ls retalla perquè és per tots sabut que són uns mantes i es passen el dia al bar; la rebaixa de la prestació d'atur és per a incentivar la cerca activa d’un lloc de feina per part dels aturats, que si no en  troben deu ser perquè no la busquen prou; retallem als dependents, que total, qui els necessita?... i finalment acaba recomanant als politics del congrés i del senat que s'abaixin el sou. El que per a alguns és d'obligatori compliment, per a d'altres és una simple recomanació (no, no m'estic referint a l'indult de Mourinho).

Cal reduir un 30% el nombre de regidors locals... i què passa amb l'administració central, com ara el senat o ministeris que tenen transferides les competències a les comunitats? Aquí tothom s’ha d’estrènyer el cinturó, però com sempre, hi ha ciutadans de primera i altres de segona.

Ja n'hi ha prou de carregar el mort als altres: que si les autonomies, que si Europa ens hi obliga... potser no és cert que tota aquesta austeritat és única i exclusivament per a eixugar el deute que ha generat el forat que vostès han creat a Bankia? 

Coneixem la vostra estratègia de fusionar els vostres bancs sistèmics per tal de crear una entitat suficientment gran de tal forma que deixar-la caure no sigui una opció, així vostès (polítics de diferents colors i sindicats - que amb això si us poseu d’acord) eviteu perdre cap inversió. Poc us importa com visqui o malvisqui la població d'aquest estat que tant us n'ompliu la boca mentre la vostra butxaca estigui ben plena.

Suposo que tota la vida ha estat així i que res no ha canviat; bé, quelcom potser si ha canviat. Ara ja no tenen cap mena de remordiment al mentir i actuen a cara destapada. Totes aquestes mesures i les que vindran eren sabudes des d'abans de les eleccions. I això no és més que el principi. Com deia Marianico el Recorto, “caldrà prémer l'accelerador!” (i a Catalunya ja plou sobre mullat).

Aneu alerta el proper mes, com ja sabeu, l'Agost és un gran mes per a carteristes i polítics, la finalitat dels quals sembla convergir perillosament.

A aquest pas no en tindrem ni per a comprar-nos "los chuches"!

La politització dels infants

En aquest país estem acostumats a que contínuament s'instrumentalitzin els successos per treure'n rèdit electoral. D'exemples en tenim a cabassos: sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana es commemoraven els atemptats de l'11M a Madrid on la manipulació d'informació, vergonyosament partidista, encara cueja.

Un altre àmbit de desgavell continu és el de l'educació dels nostres infants on les reformes del sistema es succeeixen amb finalitats clarament allunyades dels criteris educatius. Massa sovint s'utilitza la mainada com a pilotes de tenis anant d'un costat a l'altre depenent del color polític que estigui al govern: modificació del calendari escolar introduint setmanes blanques a mig curs, sisenes hores amb els mateixos recursos que a l'any següent s'han de retirar, jornades intensives ara si, ara no, que si educació per a la ciutadania, que si educació constitucional, que si ara el batxillerat durarà tres anys. Senyors, prou!

Una altra qüestió d'actualitat, per desgràcia, és el de l'atac al model lingüístic a l'escola catalana. Com és sabut, tres famílies han portat als tribunals el model d'immersió lingüística demanant que als seus fills se'ls escolaritzi també en Castellà. I no només això, sinó que demanen que es canviï tot el model si cal, que segons ells és injust. Darrera aquestes reivindicacions, que fins i tot podrien semblar legítimes, s'amaga un clar posicionament polític i mancat de criteris educatius. Només cal escoltar els propis demandants per adonar-se'n de les seves intencions reals.

És significatiu que una de les entitats que donen suport a aquesta mesura i fan bandera del bilingüisme a Catalunya (Convivencia Cívica Catalana) tinguin la seva pàgina web exclusivament en Castellà. Curiosa excepció de la paraula bilingüisme.

Segons unes declaracions de la pròpia Consuelo Santos (mare d'una de les famílies que va posar la demanda), la qual en cap moment va utilitzar el Català per a expressar-se (suposo que a casa seva tampoc el deu utilitzar), comentava que la seva filla parla i escriu molt bé el Català, però és incapaç d'expressar-se correctament en Castellà, la seva llengua materna. Afirmacions de veracitat discutible, si més no. Vostès coneixen algú que no sàpiga expressar-se en la seva llengua materna? Jo tampoc.

A més, i aquí em sento al·ludit com a usuari d'aquest model, posava en dubte la credibilitat de les proves de Castellà realitzades a Catalunya (almenys selectivitat i informes pisa), ja que, segons ella, estaven manipulades per tal d’aconseguir una millor nota de Castellà.

Per altra banda, no sembla que li preocupés massa el nivell de la resta d’assignatures, com per exemple les matemàtiques, amb coneixements conegudament deficients per molts escolars arreu d’Espanya. Només cal preguntar a qualsevol professor universitari de 1r curs que doni aquesta matèria que ens expressi quines són les seves sensacions.

Siguem clars, si el que volen és fer política, dediquin-se a la política i deixin les qüestions educatives a les persones que hi entenen. No intentin privar dels avantatges d'un model d'èxit als nostres infants per culpa de les seves creences.

¡A las pruebas me remito!