Ni cinc de calaix per als becaris FPI

Enmig del caos i confusió en el que ens ha sotmès aquest Gobierno de España gràcies a les mesures anticrisis que acaben d'improvitzar, vull donar a conèixer un parell d'aspectes que sembla han passat desapercebuts pels mitjans de comunicació. Suposo que tenen prou feina analitzant les mesures aprovades com per fer-se ressò d'algunes injustícies que afecten a una minoria d'investigadors, entre els quals es troba un servidor.

És socialment coneguda i reconeguda la condició de precarietat en la que ens trobem els joves investigadors que tenim la sort de percebre una beca d'estudis per a poder forjar el nostre futur dins l'àmbit de la recerca en aquest país. Mentre que a altres països som considerats futurs talents susceptibles de liderar el creixement econòmic mitjançant la nostra aportació en ampliar les fronteres del coneixement, aquí som poc més que una nosa, fet que ens ha portat a adoptar el sobrenom de "precaris" (en comptes de becaris).

L'últim cop baix que hem rebut els becaris FPI (Formación de Personal Investigador) per part del Ministerio de Economia y Competitividad és que, a data d'avui, encara no hem vist ni un cèntim de la paga corresponent al mes de juny. Fins a la segona setmana de juliol no ens vàren donar cap explicació i quan aquesta va arribar, va resultar ser un efímer email: no ens paguen degut a la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado 2012 y la carga de los mismos en las nuevas aplicaciones presupuestarias, ambos procesos ajenos a la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación.

Ja hi tornem a ser: excuses, més excuses i la culpa no és mai seva. Una delegació d'estudiants FPI va anar a visitar la Secretaria de Estado, Sra. Carmen Vela, qui s'omplí de bones paraules demanant-nos disculpes i assegurant-nos que ja s'havia fet la petició de pagament i que, com a molt tard, el dimarts 17 rebriem la nostra nómina íntegrament. A data d'avui, encara estem esperant i la última notícia ha estat un nou correu, més curt que l'anterior, en el qual ens confirmen, un cop més, que avui es procedeix a sol·licitar el pagament. Serà això una altra mentida? Doncs pels precedents que tenim, la probabilitat és molt alta.

Vull recordar als estimats companys del ministeri que les disculpes estan molt bé, però que les factures no es paguen amb disculpes. Al final tindran raó que som la generació ni-ni: ni podem pagar l'allotjament, ni la manutenció.

Ens repeteixen contínuament que no patim, que és bo que els joves marxem a l'estranger a millorar la nostra formació i que llavors ja tornarem... ganes de marxar cada día en tenim més, el que no tinc tan clar és si algú que està fora té ganes de tornar.