La politització dels infants

En aquest país estem acostumats a que contínuament s'instrumentalitzin els successos per treure'n rèdit electoral. D'exemples en tenim a cabassos: sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana es commemoraven els atemptats de l'11M a Madrid on la manipulació d'informació, vergonyosament partidista, encara cueja.

Un altre àmbit de desgavell continu és el de l'educació dels nostres infants on les reformes del sistema es succeeixen amb finalitats clarament allunyades dels criteris educatius. Massa sovint s'utilitza la mainada com a pilotes de tenis anant d'un costat a l'altre depenent del color polític que estigui al govern: modificació del calendari escolar introduint setmanes blanques a mig curs, sisenes hores amb els mateixos recursos que a l'any següent s'han de retirar, jornades intensives ara si, ara no, que si educació per a la ciutadania, que si educació constitucional, que si ara el batxillerat durarà tres anys. Senyors, prou!

Una altra qüestió d'actualitat, per desgràcia, és el de l'atac al model lingüístic a l'escola catalana. Com és sabut, tres famílies han portat als tribunals el model d'immersió lingüística demanant que als seus fills se'ls escolaritzi també en Castellà. I no només això, sinó que demanen que es canviï tot el model si cal, que segons ells és injust. Darrera aquestes reivindicacions, que fins i tot podrien semblar legítimes, s'amaga un clar posicionament polític i mancat de criteris educatius. Només cal escoltar els propis demandants per adonar-se'n de les seves intencions reals.

És significatiu que una de les entitats que donen suport a aquesta mesura i fan bandera del bilingüisme a Catalunya (Convivencia Cívica Catalana) tinguin la seva pàgina web exclusivament en Castellà. Curiosa excepció de la paraula bilingüisme.

Segons unes declaracions de la pròpia Consuelo Santos (mare d'una de les famílies que va posar la demanda), la qual en cap moment va utilitzar el Català per a expressar-se (suposo que a casa seva tampoc el deu utilitzar), comentava que la seva filla parla i escriu molt bé el Català, però és incapaç d'expressar-se correctament en Castellà, la seva llengua materna. Afirmacions de veracitat discutible, si més no. Vostès coneixen algú que no sàpiga expressar-se en la seva llengua materna? Jo tampoc.

A més, i aquí em sento al·ludit com a usuari d'aquest model, posava en dubte la credibilitat de les proves de Castellà realitzades a Catalunya (almenys selectivitat i informes pisa), ja que, segons ella, estaven manipulades per tal d’aconseguir una millor nota de Castellà.

Per altra banda, no sembla que li preocupés massa el nivell de la resta d’assignatures, com per exemple les matemàtiques, amb coneixements conegudament deficients per molts escolars arreu d’Espanya. Només cal preguntar a qualsevol professor universitari de 1r curs que doni aquesta matèria que ens expressi quines són les seves sensacions.

Siguem clars, si el que volen és fer política, dediquin-se a la política i deixin les qüestions educatives a les persones que hi entenen. No intentin privar dels avantatges d'un model d'èxit als nostres infants per culpa de les seves creences.

¡A las pruebas me remito!