Després de gairebé un any sense comentar en aquest blog (he tingut un curs acadèmic força ocupat), escric una nova entrada sobre la xerrada que vaig donar el mes d'Abril al Col·legi Sant Josep, de Sant Hilari Sacalm, el poble on vaig néixer i que m'ha vist créixer.
Aquesta xerrada s'emmarca dins l'assignatura d'Emprenedoria, cursada pels alumnes de 3r. d'ESO, on, entre moltes altres coses, diferents professionals del poble de diversos sectors expliquen les seves vivències i experiències. En el meu cas, els hi vaig explicar quin és el meu dia a dia en el món de la recerca en general i la Intel·ligència Artificial en particular; així com el camí que he seguit per arribar fins aquí, la importància de conèixer idiomes, propostes de futur, etc.
L'enfocament principal fou el d'animar a tothom a seguir estudiant allò que més els hi agradi, sense por al fracàs, i donar-ho tot per tal d'aconseguir-ho.
Us deixo amb un tastet de la xerrada, no sense abans agrair la invitació feta per la Sandra Casas (professora de l'assignatura) i per la càlida rebuda que em van donar tant alumnes com professors.
Xerrada al Col·legi Sant Josep from Albert Vilamala on Vimeo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges
dilluns, 8 de juliol del 2013
dimarts, 17 de juliol del 2012
Ni cinc de calaix per als becaris FPI
Enmig del caos i confusió en el que ens ha sotmès aquest Gobierno de España gràcies a les mesures anticrisis que acaben d'improvitzar, vull donar a conèixer un parell d'aspectes que sembla han passat desapercebuts pels mitjans de comunicació. Suposo que tenen prou feina analitzant les mesures aprovades com per fer-se ressò d'algunes injustícies que afecten a una minoria d'investigadors, entre els quals es troba un servidor.
És socialment coneguda i reconeguda la condició de precarietat en la que ens trobem els joves investigadors que tenim la sort de percebre una beca d'estudis per a poder forjar el nostre futur dins l'àmbit de la recerca en aquest país. Mentre que a altres països som considerats futurs talents susceptibles de liderar el creixement econòmic mitjançant la nostra aportació en ampliar les fronteres del coneixement, aquí som poc més que una nosa, fet que ens ha portat a adoptar el sobrenom de "precaris" (en comptes de becaris).
L'últim cop baix que hem rebut els becaris FPI (Formación de Personal Investigador) per part del Ministerio de Economia y Competitividad és que, a data d'avui, encara no hem vist ni un cèntim de la paga corresponent al mes de juny. Fins a la segona setmana de juliol no ens vàren donar cap explicació i quan aquesta va arribar, va resultar ser un efímer email: no ens paguen degut a la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado 2012 y la carga de los mismos en las nuevas aplicaciones presupuestarias, ambos procesos ajenos a la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación.
Ja hi tornem a ser: excuses, més excuses i la culpa no és mai seva. Una delegació d'estudiants FPI va anar a visitar la Secretaria de Estado, Sra. Carmen Vela, qui s'omplí de bones paraules demanant-nos disculpes i assegurant-nos que ja s'havia fet la petició de pagament i que, com a molt tard, el dimarts 17 rebriem la nostra nómina íntegrament. A data d'avui, encara estem esperant i la última notícia ha estat un nou correu, més curt que l'anterior, en el qual ens confirmen, un cop més, que avui es procedeix a sol·licitar el pagament. Serà això una altra mentida? Doncs pels precedents que tenim, la probabilitat és molt alta.
Vull recordar als estimats companys del ministeri que les disculpes estan molt bé, però que les factures no es paguen amb disculpes. Al final tindran raó que som la generació ni-ni: ni podem pagar l'allotjament, ni la manutenció.
Ens repeteixen contínuament que no patim, que és bo que els joves marxem a l'estranger a millorar la nostra formació i que llavors ja tornarem... ganes de marxar cada día en tenim més, el que no tinc tan clar és si algú que està fora té ganes de tornar.
És socialment coneguda i reconeguda la condició de precarietat en la que ens trobem els joves investigadors que tenim la sort de percebre una beca d'estudis per a poder forjar el nostre futur dins l'àmbit de la recerca en aquest país. Mentre que a altres països som considerats futurs talents susceptibles de liderar el creixement econòmic mitjançant la nostra aportació en ampliar les fronteres del coneixement, aquí som poc més que una nosa, fet que ens ha portat a adoptar el sobrenom de "precaris" (en comptes de becaris).
L'últim cop baix que hem rebut els becaris FPI (Formación de Personal Investigador) per part del Ministerio de Economia y Competitividad és que, a data d'avui, encara no hem vist ni un cèntim de la paga corresponent al mes de juny. Fins a la segona setmana de juliol no ens vàren donar cap explicació i quan aquesta va arribar, va resultar ser un efímer email: no ens paguen degut a la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado 2012 y la carga de los mismos en las nuevas aplicaciones presupuestarias, ambos procesos ajenos a la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación.
Ja hi tornem a ser: excuses, més excuses i la culpa no és mai seva. Una delegació d'estudiants FPI va anar a visitar la Secretaria de Estado, Sra. Carmen Vela, qui s'omplí de bones paraules demanant-nos disculpes i assegurant-nos que ja s'havia fet la petició de pagament i que, com a molt tard, el dimarts 17 rebriem la nostra nómina íntegrament. A data d'avui, encara estem esperant i la última notícia ha estat un nou correu, més curt que l'anterior, en el qual ens confirmen, un cop més, que avui es procedeix a sol·licitar el pagament. Serà això una altra mentida? Doncs pels precedents que tenim, la probabilitat és molt alta.
Vull recordar als estimats companys del ministeri que les disculpes estan molt bé, però que les factures no es paguen amb disculpes. Al final tindran raó que som la generació ni-ni: ni podem pagar l'allotjament, ni la manutenció.
Ens repeteixen contínuament que no patim, que és bo que els joves marxem a l'estranger a millorar la nostra formació i que llavors ja tornarem... ganes de marxar cada día en tenim més, el que no tinc tan clar és si algú que està fora té ganes de tornar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)